Va néixer a Maella (Saragossa) el 11 de Juny de 1921 Els seus pares, quan ell tenia dos anys es van traslladar a Barcelona i en aquesta ciutat va morir, el 14 d’abril de 1998.
És autor d’un art sorprenent i inèdit. Els seus quadres (bases planes) i els seus gerros (bases buides) formen un art on la creació del dibuix i la talla mantenen una composició molt difícil de realitzar, oferint unes perspectives dignes d’admiració formant un art irrepetible i universal.
Pons Cirac té el poder màgic dels alquimistes de l’Edat Mitjana que li permet transmutar el vidre en joia. L’obra de Pons Cirac necessita l’exaltació lírica d’un poeta perquè és poesia pura, feta de reflexos, mutacions lumíniques, línies fulgurants, missatges xifrats de simbolismes i al.legories que només ell era capaç d’explicar per les formes en perpètua metamorfosi, segons l’angle de visió i l’enfocament.
Misteri, dels seus treballats i poetitzats cristalls expectants, on els somnis es corporeitzen, la superfície nítida es fa tridimensional i les formes adopten els més fascinants contorns de fantasia.
Presentació de les seves primeres obres a la I Exposició Internacional de Madrid, on va ser guardonat amb medalla i diploma d’honor.
Seleccionat a la Selectiva de Milà, on és l’únic artífex espanyol en l’art del cristall tallat.
El gerro amb la imatge del Papa Pius XII és adquirida per la parròquia de Sant Medir, i lliurada personalment per l’artista al pontífex.
Se li concedeix a França la Creu Oficial al Mèrit Nacional Francès, imposada en l’acte oficial a l’Institut Francès de Barcelona.
Se li concedeix a França la Creu Oficial al Mèrit Nacional Francès, imposada en acte oficial a l’Institut Francès de Barcelona.
A Nova York, a la sala d’art D’Arcy Galleries presenta la seva quarta exposició.
Són exposades les seves últimes creacions a la Sala d’Art d’Informació i Turisme “CITE” de València, on se li concedeix la medalla al Mèrit Artístic de la ciutat.
És sol·licitat per exposar la seva obra en diverses ciutats europees de països com França, Itàlia o Bèlgica.
Exposició a la sala d’art IFAC de Barcelona, on es projecta el documental Les mans de Pons Cirac. Entre les personalitats assistents destaca el príncep Joan Carles de Borbó. Donat el gran èxit la Delegació de Cultura de Barcelona li lliura una placa commemorativa per la sev tasca artística.
Se li fa lliurament de la medalla de plata amb caràcter extraordinari a través del premi Sant Jordi.
Lliura personalment al príncep Joan Carles de Borbó un gerro amb els retrats de SSMM.
El “Club de Vanguardia” de Barcelona li fa un homenatge, en el transcurs del qual se li concedeix la medalla Artista Il·lustre Català.
Exposició al Palau Meca de Barcelona en homenatge a Catalunya. Se li concedeix la Creu al Mèrit Belga-Hispànic.
La Real Acadèmia de Sant Lluís de Saragossa el nomena acadèmic de la mateixa ciutat.
Amb motiu del 125 aniversari del Banc de Bilbao li cedeixen la seva gran sala perquè exposi la seva obra.
La Generalitat de Catalunya el distingeix amb la prestigiosa Creu de Sant Jordi.
Exposa una de les seves obres al Saló Internacional d’Arts Plàstiques de Barcelona, on se’l distingeix amb el Diploma d’Honor.
El 14 d’abril, mor a Barcelona, deixant una obra única al món.
El cristall es composa de potassi, sosa, calç de silici, òxid de zinc i carbó. Perquè sigui més transparent o neutre seleni, se li pot afegir magnesi i cobalt, ja que li confereix una tonalitat blau brillant, el vidre s’aconsegueix canviant la calç per òxid i la sosa, pel potassi.
La tècnica utilitzada pel mestre Pons Cirac és completament diferent perquè està feta a base de tallar, buidant el vidre tant en superfície plana com en superfície buida i aquesta tècnica el defineix com un escultor de baix relleu.
L’execució d’aquestes obres es fa amb un torn mogut per electricitat, compost d’un eix i diferents canvis de rosca, i els estris que s’utilitzaven són els següents:
Moles de carborúndum: són per desballestar, per fer el primer rebaixat al vidre.
A continuació, amb la mola de corindó s'executen les superfícies llises.
Finalment, s'utilitzen moles especials de suro per executar les superfícies brillants i els ombrejats.
Aquestes últimes moles han de mullar-se prèviament, amb fang de pedra tosca.
Tot aquest treball s’ha de fer a pols. El dibuix que es vol aconseguir, s’ha d’esbossar a la pedra amb un llapis de pasta i iniciar el primer buidatge; la resta es realitza “a ull”, amb la dificultat de realitzar el treball observant pel costat oposat a la peça. El més petit error no es pot rectificar i una lleugera equivocació, suposa la pèrdua de diversos mesos d’intens treball.
